Dispersión juvenil y reclutamiento a la fracción adulta de juveniles de Águila‐azor perdicera (Aquila fasciata) y Águila real (Aquila chrysaetos) en España

Abstract

En este trabajo se muestran los resultados de un programa de seguimiento vía satélite de juveniles de Águila real y Águila‐azor perdicera iniciado en el año 2002, en el que se comparan las diferentes estrategias durante la etapa de dispersión seguidas por ambas especies. Para ello se marcaron un total de 15 pollos de Águila real y 15 de Águila‐azor perdicera procedentes de la Comunidad Valenciana, Murcia y Cataluña, mediante transmisores satelitales (PTTs) con los que se ha podido seguir, según las localizaciones del Sistema Argos y GPS, los movimientos de estas aves. En el caso del Águila‐azor perdicera, se ha observado que existe un periodo de dependencia parental de entre tres y cuatro meses, con un repentino alejamiento del territorio natal durante el quinto y sexto mes para asentarse en las áreas de dispersión juvenil a partir del séptimo mes de vida. Los análisis estadísticos no muestran diferencias significativas entre los sexos, ni en la edad ni en la fecha de inicio de la dispersión. En el caso del Águila real se observa un alejamiento gradual durante el primer año, después del cual se observa un progresivo acercamiento al territorio natal en algunos individuos. En este estudio se ha confirmado por primera vez la capacidad del Águila‐azor perdicera para reproducirse a gran distancia de su territorio natal, esto es, ausencia de comportamiento filopátrico, lo cual implica la existencia de flujo génico entre diferentes poblaciones de la Península Ibérica. Esto tiene importantes implicaciones en materia de conservación siendo necesario el establecimiento de medidas coordinadas a nivel interregional e internacional.

Here we show the results of a satellite tracking program of Golden eagle and Bonelli’s eagle’s juveniles started in Spain in 2002. Different strategies during juvenile dispersal are compared between both species. Fifteen Golden eagle and 15 Bonelli’s eagle’s juveniles were tracked using platform transmitters terminals (PTTs) and satellite telemetry. Nestlings were tagged in the Autonomous regions of Valencia, Murcia and Catalonia (Spain). For data reception both the Argos and GPS systems were used to track animal movements. In the case of Bonelli’s eagle there is a dependence period ranging from three to four months, followed by a sudden increase in the distance from the natal territory during the fifth and sixth month. The settlement in the juvenile dispersal areas occurred at the seventh month. We did not find statistical differences between sexes, regarding to age and timing of the onset of dispersal. In the case of Golden eagles we observed a progressive increase in the distance from the natal territory during the first year, followed by a gradual approach to natal territories for some individuals. This is the first documented case of recruitment for Bonelli’s eagle far away from the natal territory. This shows a non‐phylopatric behaviour, thus implicating the existence of gene flow among the different Bonelli’s eagle’s populations in the Iberian Peninsula. This has important conservation implications, making necessary the establishment of coordinated actions both at an interregional and international level.

En aquest treball es mostren els resultats d’un programa de seguiment via satèl∙lit de juvenils d’Àguila reial i Àguila de panxa blanca iniciat a l’any 2002, en el qual es comparen les diferents estratègies durant l’etapa de dispersió de ambdues espècies. Per això es marcaren un total de 15 pollets d’Àguila reial i 15 d’Àguila de panxa blanca procedents de la Comunitat Valenciana, Múrcia i Catalunya, mitjançant emissors satel∙litals (PTTs) amb els quals s’ha pogut seguir, segons les localitzacions del Sistema Argos i GPS, els moviments d’aquestes aus. Per al cas de l’Àguila de panxa blanca, s’ha observat l’existència d’un període de dependència de entre tres i quatre mesos, tot seguit d’un sobtat allunyament del territori natal durant el cinquè i sisè mes per assentarse a les àrees de dispersió juvenil a partir del setè mes de vida. Les anàlisis estadístiques no mostraren diferències significatives entre els sexes, ni en l’edat ni en el temps d’inici de la dispersió. Per al cas de l’Àguila reial s’observa un allunyament gradual durant el primer any, després del qual s’observa un progressiu apropament al territori natal en alguns individus. Amb totes aquestes dades es confirma per primera vegada la capacitat de l’Àguila de panxa blanca per a reproduir‐se a gran distància del seu territori natal, es a dir, absència de comportament filopàtric, la qual cosa implica l’existència de fluix gènic entre diferents poblacions de la Península Ibèrica. Açò té importants implicacions en matèria de conservació fent necessari l’establiment de mesures coordinades a nivell interregional i internacional.