Modernidad y colonialidad en el modernismo brasileño: Tarsila do Amaral y Emiliano Di Cavalcanti

Compartir
The present study tries to analyze the artistic production of the painters Tarsila do Amaral (1886-1973) and Emiliano Di Cavalcanti (1897-1976) through the concepts of modernity, coloniality and nation. The Brazilian modernism of 1922 was a heterogeneous cultural movement that tried to articulate a proposal of «national» culture from the incorporation of the subaltern cultures of the country, mainly black and indigenous. Through an interdisciplinary methodology that integrates the feminist, Marxist and postcolonial theories, we will think about the conflicts, complexities and historical misalignments that these artists reveal when they try to represent the subaltern subjects. We understand coloniality as a constituent part of modernity. For this reason, we want to analyze how artists create a dialogue between the popular and the national to highlight the conflicts between gender, social classes and ethnic groups ​
​ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Localització