Avantatges internacionals de l envelliment demogràfic: els canvis demogràfics que protagonitza la gent gran

Abstract

Si un demògraf parla de l’envelliment, sembla lògic que s’estigui referint a l’envelliment demogràfic. Però es tracta d’una lògica enganyosa. El canvi en l’estructura per edats és només un dels molts canvis demogràfics relacionats amb la vellesa, i ni tan sols és el més directament lligat a la gent gran. Pot tenir per causa principal el descens de la natalitat, o l’emigració dels joves, més que l’envelliment real de les persones. Però, es pot parlar d’una altra cosa? L’augment percentual dels que tenen edats avançades és de tal magnitud que s’ha convertit en una de les principals preocupacions “demogràfiques” als països més desenvolupats. A Espanya, per exemple, eren un migrat 5% quan començava el segle XX i aquesta proporció no només s’ha més que triplicat en un sol segle, sinó que ha acabat per superar la proporció de menors de quinze anys. Cal recordar que l’envelliment demogràfic “empitjora” la relació entre les edats actives i les inactives. Tothom accepta que aquest canvi posa en perill els sistemes de pensions, l’Estat del benestar i, fins i tot, el subministrament continuat i imprescindible de mà d’obra al mercat de treball. El que més ens demanen als demògrafs és que projectem les tendències actuals cap al futur i que demostrem, amb les nostres projeccions de població, que les coses encara seran “pitjors”.