Los entes locales en la acción climática global: responsabilidades, retos y perspectivas jurídicas

Abstract

El canvi climàtic antropogènic constitueix un problema global de primer ordre i un dels grans reptes del segle XXI, també per al Dret. Malgrat el seu caràcter global i a la necessària acció internacional i nacional en aquest àmbit, l'actuació dels governs locals resulta també imprescindible. El paper dels municipis i dels governs locals, com a administracions més properes als ciutadans, és crucial en la lluita contra el canvi climàtic, ja que, actualment, més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats i en elles es localitza una quota significativa del creixement econòmic, del consum energètic i de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Aquests factors, units als desafiaments que comporta la problemàtica del canvi climàtic, fan del tot necessària la corresponsabilització dels ens locals i la seva implicació activa en una acció climàtica conjunta. Baix aquestes premisses, la present tesi doctoral es proposa, investigar, d'una banda, l'efectivitat de la integració dels ens locals en la global governance climàtica, i, per l'altre, el marge d'actuació polític-administrativa dels ens locals, tocant a la definició i atribució normativa de les seves competències. Les hipòtesis de partida són, per tant, d'una part, la inexistència de mecanismes jurídics que permetin la integració efectiva dels ens locals en l'acció climàtica conjunta i, d'una altra, la falta de competències jurídiques, que impossibilita als ens locals contribuir a la lluita conjunta contra el canvi climàtic

El cambio climático antropogénico constituye un problema global de primer orden y uno de los grandes retos del siglo XXI, también para el Derecho. Pese a su carácter global y a la necesaria acción internacional y nacional en este ámbito, la actuación de los gobiernos locales resulta también imprescindible. El papel de los municipios y de los gobiernos locales, como administraciones más próximas a los ciudadanos, es crucial en la lucha contra el cambio climático, puesto que, actualmente, más de la mitad de la población mundial vive en las ciudades y en ellas se localiza una cuota significativa del crecimiento económico, del consumo energético y de las emisiones de gases de efecto invernadero. Estos factores, unidos a los desafíos que conlleva la problemática del cambio climático, hacen del todo necesaria la corresponsabilización de los entes locales y su implicación activa en una acción climática conjunta. Bajo dichas premisas, la presente tesis doctoral se propone, investigar, por un lado, la efectividad de la integración de los entes locales en la global governance climática, y, por el otro, el margen de actuación político-administrativa de los entes locales, en lo tocante a la definición y atribución normativa de sus competencias. Las hipótesis de partida son, por ende, de una parte, la inexistencia de mecanismos jurídicos que permitan la integración efectiva de los entes locales en la acción climática conjunta y, de otra, la falta de competencias jurídicas, que imposibilita a los entes locales contribuir a la lucha conjunta contra el cambio climático.

Anthropogenic climate change is a major global problem and one of the most significant challenges of the 21st century, including for the Law. Despite its global nature and the need for international and national action in this area, the action of local governments is also essential. The role of municipalities and local governments, being the administration closest to the citizens, is crucial in the fight against climate change, since currently more than half of the world's population lives in cities and a significant share of economic growth, energy consumption and greenhouse gas emissions are located in them. These factors, combined with the challenges posed by the issue of climate change, makes it necessary for local authorities to take co-responsibility and become actively involved in joint climate action. Against this backdrop, this doctoral research aims to investigate, on one hand, the effectiveness of the integration of local authorities in global climate governance and, on the other hand, the scope for political and administrative action by local authorities with regard to the definition and normative attribution of their competences. The starting hypothesis are, on the one hand, the lack of legal mechanisms for the effective integration of local authorities in joint climate action and, on the other hand, the lack of legal powers, which makes it impossible for local authorities to contribute to the joint fight against climate change.