Participació ciutadana i polítiques de regeneració urbana al centre històric de Barcelona

Abstract

Des de mitjans dels anys 80, la participació s'ha incorporat gradualment als processos de formulació de polítiques urbanes a nivell local. Durant aquest mateix període, els centres històrics de les principals ciutats de l'Estat espanyol han estat objecte de plans de regeneració urbana adreçats a la revitalització dels barris cèntrics, que estaven sotmesos a dinàmiques d’empobriment i degradació física. La present tesi doctoral s’ubica en el camp dels estudis urbans i té per objectiu explorar aquelles dimensions rellevants per comprendre l’impacte de la participació dins les polítiques de regeneració urbana dels centres històrics. Per fer-ho, em baso en el mètode d'anàlisi comparativa de quatre estudis de cas ubicats a la Ciutat Vella de Barcelona. Els quatre casos se situen temporalment amb posterioritat a l'aprovació de PERIs (Plans Especials de Reforma Interior) i comparteixen el fet de suposar modificacions (substantives o procedimentals) respecte als acords assolits en l’elaboració dels PERIs. El primer cas, correspon al Comissió de Gestió de l'ARI (Àrea de Rehabilitació Integral) que va funcionar des de 1.987 fins a l’any 2006 i que fou el primer òrgan de participació formal obert a les Associacions de Veïns. Aquesta va ser el responsable de seguiment i avaluació de les principals operacions de reforma urbana realitzades durant aquest període. El segon cas és el projecte Illa Robador-Sadurní que consistia en la construcció d'un hotel de luxe, apartaments i oficines en una de les zones més degradades del Raval i que fou motiu d'oposició per part d'un sector d'un moviment veïnal, així com de grups alternatius a la zona. El tercer cas és el conflicte del Forat de la Vergonya, situat al barri de Casc Antic, i on l’Ajuntament volia construir un aparcament subterrani i habitatges per a joves el que va motivar l’oposició del veïnat i els moviments socials alternatius. Finalment, no només van ser capaços d'aturar el projecte de l’Ajuntament, sinó que van elaborar un projecte alternatiu de parc urbà que fou acceptat per l'Ajuntament després del Procés participatiu. El quart cas correspon al procés de participació en la Reforma de la Plaça de la Gardunya, un espai públic situat darrere del mercat de la Boqueria i que es troba en l'actualitat ocupat per un aparcament. Els resultats que s’analitzen a la tesi han estat extrets de dos projectes d'investigació en què he participat: el primer, l'avaluació de la Participació Ciutadana en projectes de Llei de Barris, finançat pel Departament de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i dirigit pel dr. Marc Parès i el segon, el SEJ 2007-67388/CPOL REDES participació i la regeneració dels centres històrics urbans, dirigit pel Dr Ismael Blanco (IGOP-UAB) i finançat pel Pla Nacional d'I + D 2004-2007. La tesi es presenta en forma de compendi de publicacions. Es compon d'una introducció, cinc articles, una síntesi global que inclou la discussió dels resultats de la investigació principal i, finalment, les conclusions. A més a més, s’inclou un annex on s’explica la reforma urbana de Ciutat Vella des dels seus orígens fins a l'aprovació del PERI.

Since the mid 80s, civic participation has been gradually integrated into local processes of urban policy. During this period, the historic centers of Spain’s most important cities have been subjected to different Urban Regeneration Plans and policies to tackle situations of deprivation and physical degradation. The main goal of the research is to detect which dimensions are most relevant to understand the impact of participation in the inner-city urban regeneration policies.

This PhD thesis is in the field of Urban Studies and present a comparative analysis of four case studies located in Ciutat Vella (the historic center of Barcelona). All of them occurred after the approval of PERIs (Special Plan for the Inner-City Reform) in 1983-1986 and are characterized for the production of important changes (substantive or procedural) with respect to the agreements reached during PERIs’ approval. The first case corresponds to the ARI (Integrated Rehabilitation Area) Management Committee that operated from 1987 until 2006. The ARI Committee was the first organ that opened the participation at neighborhood associations. It was responsible for monitoring and evaluate the main operations of urban reform made during this period. The second case is the Robador-Sadurní, a Project focused on building a luxury hotel, apartments and offices in one of the most degraded areas of the historic center (Raval). This project was contested by the neighborhood movement and by other local activist groups. The third case is the conflict of the Shame Hole (Forat de la Vergonya) located in the neighborhood of Casc Antic. The City Council wanted to build there an underground park car and houses for young people. Nevertheless, due to public opposition and the coalition between social movements, the protesters were able to stop the project and also to design an alternative urban park, finally approved by the Council. The fourth case is the process of participation in the reform of the Plaça de la Gardunya, a public space located behind the Boqueria market that is currently used as a parking. The data analyzed in the PhD were recollected in two research projects: the Evaluation of Citizen Participation in the Neighbourhood Act (Llei de Barris), funded by the Department of Politics and Government of Catalonia and directed by dr. Marc Parès; and the SEJ 2007-67388/CPOL (REDES) Participation and Urban Regeneration in the city centers, directed by Dr. Ismael Blanco (IGOP-UAB) and funded by the National R & D Plan 2004-2007. The PhD is presented as a compendium of publications. It consists of an introduction, five articles, an overall synthesis which includes the discussion of the results and, last but not least, the conclusions. In the appendix there is an historical chapter exploring the urban reform of Ciutat Vella from its origins to the approval of PERIs