Complex Trajectories of Anxiety across Adolescence Towards the Discovery of New Markers for Early Detection and Treatment

Abstract

[eng] Anxiety constitutes an actual health hazard for contemporary societies with a dramatic impact on economy and daily life. Current diagnostic manuals take a look at anxiety just considering the full-blown anxiety disorders (ADs). Unfortunately, individuals who do not fully match all the AD criteria, but suffer significantly from anxiety symptomatology, have systematically been overlooked for mental health care. For that reason, a more flexible, non-categorical approach to deal with psychopathology is needed to be followed. The Research Domain of Criteria (RDoC) initiative proposes a multidimensional (neither static nor categorical) standpoint for anxiety to be studied. Thus, varying sources of distress, either clinical or subclinical, would be considered from this framework. This is especially relevant in the study of adolescent anxiety. Anxiety in adolescence is proved to be a strong predictor of different mental disorders in adulthood (e.g., depression, substance abuse disorders, etc.), even when anxiety symptomatology does not reach the level of clinical meaningfulness. Therefore, it turns into crucial to identify sensitive markers of adolescent anxiety which guide clinical assessment and intervention. In this regard, recent lines of research have highlighted how valuable are the measures derived from the Dynamical Systems Theory (DST) in featuring human socioemotional and physiological systems of individuals with psychological problems (identifying biomarkers, clarifying mechanisms of action, etc.). The main goal of this doctoral dissertation was to shed light on the search for accurate markers of anxiety in adolescence, allowing mapping individuals experiencing varying conditions onto the continuum of anxiety. To satisfy this aim, a meta-analytic study of scientific literature review (Study 1) and three empirical studies were conducted. The first empirical study (Study 2 within the thesis) covered the subjective research domain (by means of self-reports), and the two others (Study 3 and 4) were focused on identifying markers in the physiological research domain (in the cardiac system, concretely). As a secondary aim, it was intended to provide and test a prevention program to ameliorate the symptomatology of individuals suffering an anxiety-related condition. This aim was satisfied by performing a study (Study 5) to test the efficacy of an evidence-based preventive program for ameliorating internalizing symptomatology in adolescence. To summarize the relevant findings from the five studies mentioned, some relevant measures (e.g., sample entropy or fractal dimension in the cardiac, brain and hormonal systems) turned out to be sensitive for ADs were found from the Study 1. Regarding the Study 2, a depiction of the trajectory of anxiety symptomatology from early to middle adolescence was provided, highlighting the dynamical influence of some risk factors (temperament and gender) on its developmental course. The Study 3 and 4 enabled the identification of some cardiac biomarkers in adolescents with several conditions of subclinical anxiety: the allometric exponent h was proved to be an accurate biomarker in ecological contexts (Study 3); moreover, the sample entropy index turned out to be valuable when adolescents underwent a laboratory-based stressinduction task (Study 4). Finally, the Study 5 demonstrated that the preventive program delivered cut out efficiently the rising trajectory of anxiety observed in some adolescents as a risk factor for full-blown ADs. To sum up, some relevant markers (subjective and cardiac-derived) were identified from the studies conducted within this doctoral dissertation to map individuals onto the anxiety continuum. These markers were found as a result of following a flexible, developmental and psychopathological perspective in the study of anxiety in adolescence. Relevant implications for clinical assessment and intervention are derived from this doctoral dissertation in favor of planning tailored-based protocols and the promotion of prevention policies in order to facilitate healthier socioemotional maturation in adolescence.

[spa] La ansiedad es uno de los principales problemas de salud pública en las sociedades actuales dado su impacto económico y en la vida diaria. Los manuales diagnósticos dan cuenta de esta problemática a través de los llamados trastornos de ansiedad (TA). Desafortunadamente, muchas condiciones ansiosas con alta afectación en el bienestar personal no se encuadran dentro del diagnóstico de estos trastornos y, por ende, no son objeto de tratamiento. Por ello, se hace preciso incorporar sistemas de abordaje más flexibles y no categoriales. En este sentido, cabe destacar la iniciativa de los Criterios del Dominio de Investigación (CDI) por su enfoque multidimensional (no estático ni categorial) en el estudio de la ansiedad. Este enfoque cubriría condiciones clínicas y subclínicas que causan malestar significativo. La iniciativa CDI es especialmente indicada para el estudio de la ansiedad en la adolescencia, principalmente porque los problemas de ansiedad en este periodo vital, incluso en niveles subclínicos, son predictores significativos del desarrollo de diversos problemas mentales en la adultez (trastornos depresivos, trastorno de abuso de sustancias, etc.). Por ello, se hace crucial adoptar una perspectiva multidimensional en la búsqueda de marcadores de la ansiedad en la adolescencia que guíen la práctica clínica. La Teoría de los sistemas dinámicos (TSD) puede contribuir significativamente a este propósito, dadas las evidencias desde esta perspectiva en la detección de marcadores socioemocionales y fisiológicos en individuos con diversos problemas psicológicos. En esta tesis doctoral se pretendía contribuir en la búsqueda de marcadores de ansiedad en la adolescencia válidos y fiables, que permitan caracterizar diferentes condiciones a lo largo del continuo de ansiedad. Para llevar a cabo este objetivo, se realizó un estudio metaanalítico de la literatura científica (Estudio 1) y tres estudios empíricos. El primer estudio empírico (Estudio 2 de la tesis) se centraba en el dominio subjetivo (mediante autoinformes), mientras que en los otros dos (Estudio 3 y 4 de la tesis) el principal foco de interés fue la búsqueda de biomarcadores fisiológicos cardiacos. Como objetivo secundario, se pretendía aportar una intervención preventiva basada en la evidencia para reducir la sintomatología ansiosa en la adolescencia y poner a prueba la eficacia de la misma. Para este objetivo, se llevó a cabo el Estudio 5. Como principales resultados derivados de estos estudios, en el Estudio 1 se indicaron diferentes medidas no lineales provenientes de la TSD sensibles para la identificación de individuos con TA (entropía muestral o la dimensión fractal en los sistemas cerebral, cardiaco y hormonal). En relación al Estudio 2, se describió el curso natural de la sintomatología ansiosa desde la adolescencia temprana a la media, destacándose la influencia dinámica de varios factores de riesgo (género y factores temperamentales). En los Estudios 3 y 4, se observaron varios biomarcadores cardiacos para diferentes condiciones de ansiedad subclínica: el exponente alométrico h en contextos ecológicos (Estudio 3) y la entropía muestral cuando los adolescentes eran expuestos a un paradigma de laboratorio de inducción de estrés (Estudio 4). Por último, en el Estudio 5 se observó que el programa preventivo utilizado cortaba la trayectoria creciente de sintomatología ansiosa que se observó en algunos adolescentes. Para concluir, los estudios realizados dentro de esta tesis sirvieron para identificar diferentes marcadores (subjetivos y cardiacos) que caracterizan a individuos con diferentes condiciones desadaptativas en el continuo de la ansiedad. Estos marcadores fueron identificados desde una perspectiva flexible combinando aspectos madurativos y psicopatológicos. De dichos resultados, se desprenden algunas implicaciones prácticas para la evaluación y tratamiento clínicos a favor de instaurar protocolos más personalizados y promover políticas de salud preventivas para facilitar un desarrollo socioemocional más saludable en la adolescencia.

[cat] L’ansietat constitueix un dels principals problemes de salut pública en les societats actuals donat el seu impacte econòmic i en la vida diària. Els actuals manuals diagnòstics tracten aquesta problemàtica mitjançant els anomenats trastorns d’ansietat (TA). Desafortunadament, moltes condicions ansioses amb important afectació del benestar personal no arriben al nivell de trastorn i, per tant, no es tenen en compte com a objectes de tractament. Per això, cal incorporar sistemes d'estudi més flexibles i no categorials. En aquest sentit, caldria destacar la iniciativa dels Criteris del Domini de Recerca (CDR) pel seu enfocament multidimensional (no estàtic ni categorial) en l’estudi de l’ansietat. Aquest enfocament considera condicions clíniques y subclíniques que causen malestar significatiu. La iniciativa CDR és especialment indicada per a l’estudi de l’ansietat en l’adolescència, principalment perquè els problemes d’ansietat en aquest període vital, fins i tot a nivells subclínics, són predictors significatius del desenvolupament de diferents problemes mentals en l’edat adulta (trastorns depressius, trastorn d’abús de substàncies, etc.). Per això, resulta crucial adoptar una perspectiva multidimensional en la cerca de marcadors d’ansietat en l’adolescència que dirigeixin la pràctica clínica. La Teoria dels sistemes dinàmics (TSD) pot contribuir significativament a aquest propòsit, en virtut de les evidències trobades des d’aquesta perspectiva per a la detecció de marcadors socioemocionals i fisiològics en individus amb diferents condicions psicopatològiques. En aquesta tesi doctoral es pretenia contribuir a la cerca de marcadors vàlids i fiables d’ansietat en l’adolescència, que permetin caracteritzar individus que experimentin diferents condicions al llarg del continu d’ansietat. Per tal d'assolir aquest objectiu, es va realitzar una meta-anàlisi de la literatura científica (Estudi 1) i tres estudis empírics. El primer estudi empíric (Estudi 2 a la tesi) es centrava en el domini subjectiu (mitjançant autoinformes), mentre que en els altres dos (Estudi 3 i 4 a la tesi) el principal focus d’interès era la cerca de biomarcadors fisiològics cardíacs. Com a objectiu secundari, es pretenia aportar una intervenció preventiva basada en l’evidència per reduir la simptomatologia ansiosa en l’adolescència i posar a prova l’eficàcia de la mateixa. Amb aquest propòsit es va dur a terme l’Estudi 5. Com a principals resultats d’aquests estudis, a l’Estudi 1 es van trobar diferents mesures no lineals derivades de la TSD sensibles per a la identificació d’individus amb TA (l’entropia mostral o la dimensió fractal als sistemes cerebral, cardíac i hormonal). En relació a l’Estudi 2, es va descriure el curs natural de la simptomatologia ansiosa des de l’adolescència primerenca a la mitjana, destacant-se la influència dinàmica de varis factors de risc (gènere i factors temperamentals). Als Estudi 3 i 4, es va observar varis biomarcadors cardíacs per diferents condicions d’ansietat subclínica: l’exponent alomètric h a contextos ecològics (Estudi 3) i l’entropia mostral a contextos controlats d’inducció d’estrès (Estudi 4). Finalment, a l’Estudi 5 es va observar que el programa preventiu utilitzat va detenir la trajectòria natural creixent que van mostrar alguns adolescents en relació a la simptomatologia ansiosa. Per concloure, els estudis duts a terme dins d’aquesta tesi van servir per identificar diferents marcadors (subjectius i cardíacs) que caracteritzessin a individus amb diferents condicions al continu de l’ansietat. Aquests marcadors van ser identificats des d’una perspectiva flexible que combinava aspectes maduratius i psicopatològics. D’aquests resultats se'n deriven algunes implicacions pràctiques per a l’avaluació i tractament clínics a favor d’instaurar protocols més personalitzats i promoure polítiques de salut preventives per a facilitar un desenvolupament socioemocional més saludable en l’adolescència.