Ecologia de la germinació de dues espècies del litoral rocós de les Balears: Beta maritima L. ssp. marcosii A. Juan & M. B. Crespo versus Beta vulgaris L. ssp. maritima Arcang

Abstract

[cat] Beta maritima L. ssp. marcosii A. Juan & M. B. Crespo i Beta vulgaris L. ssp. maritima Arcang. són dos tàxons de litoral rocós. El primer, de reduïda distribució, és un endemisme dels illots d’Eivissa, les Pitiüses i alguns illots de Cabrera; en canvi, B. vulgaris ssp. maritima té una distribució molt àmplia, oest i sud d'Europa, sudoest i sud d'Àsia, nord d'Àfirca i Macaronèsia En aquest treball s’ha estudiat l’ecologia de la germinació dels dos tàxons, a partir de "catoclesios" (unitats de dispersió) procedents de poblacions de S’Espartar, Cala Comte i Es Cavall d’en Borràs, totes elles a les Pitiüses. En concret, s’ha estudiat la capacitat de germinació dels dos tàxons després de diferents temps de submersió en aigua del mar per inferir la capacitat de dispersió per aquest medi, la capacitat de germinació en diferents concentracions salines, la recuperació i l’afectació que ha sofert cadascun dels dos tàxons. Alhora s’ha avaluat la germinació en presència de nitrat per veure quin efecte té en relació amb la salinitat. Els resultats revelen que els dos tàxons tenen capacitat de dispersió a través del medi marí i que els dos tàxons són nitròfils (germinen més amb nitrat), ja que el nitrat ajuda a la germinació en concentracions salines més elevades, gràcies a la reducció de l’afectació que té la sal sobre les dues espècies. En relació amb l’afectació, els resultats reflecteixen que té un efecte osmòtic i també toxicitat iònica sobre les dues espècies. De manera que amb rentat (pluja postdispersió) possibilita la germinació, sobretot en concentracions salines baixes. Atenent als resultats es pot afirmar que són dues espècies nitròfiles i que tenen gran capacitat de dispersió per mar. Per tant, d’acord amb la capacitat de dispersió pel mar, Beta maritima ssp. marcosii podria tenir una distribució molt més àmplia de la que es coneix actualment.

[eng] Beta maritima L. ssp. marcosii A. Juan & M. B. Crespo i Beta vulgaris L. ssp. maritima Arcang. are two rocky littoral species. The former taxon has a narrow distributional area as it is endemic to the islets of Ibiza, Pitiüses and some islets of Cabrera. In contrast, Beta vulgaris subsp. maritima covers a wider distributional area, since it can be found in western and southern Europe, in the south and south-west of Asia, in nothern Africa, and Macronesia. This study deals with the ecology of the germination of the two taxa by using glomeruli (units of dispersion) from populations of S'Espartar, Cala Comte and Es Cavall d'en Borràs, all of them located in the Pitiüses. Specifically, the germination capacity of the two taxa after different immersion times in seawater has been studied to infer the dispersal capacity through this medium. Furthermore, the germination capacity in different saline concentrations, the recovery, and the affectation experienced by each taxon have also been examined. At the same time, germination in the presence of nitrate has been evaluated to test the effect on salinity. Results reveal that both taxa have the ability to disperse through seawater.Thus, it can be stated that both taxa are nitrophilic (i.e., higher germination rates were observed under nitrate conditions, as nitrate aids germination in higher salt concentrations by reducing the effect that salt has on both taxa. In relation to affectation, results reflect have an osmotic effect as well as ionic toxicity on both taxa, since washing (i.e., simulating post-dispersal rain) allows germination especially in low salt concentrations. In light of these results, it can be inferred that they are two nitrophilic taxa with a great dispersal capacity through seawater.Therefore, this study proves that Beta maritima subsp. marcosii may have a much wider distribution than is currently documented.