“Legati ab Carthagine”. Representación de la praxis diplomática púnica en las fuentes filorromanas (264-146 A.C.)

Abstract

[spa] El mundo cartaginés ha sido durante siglos víctima del menoscabo al que fue sometido por la tradición clásica grecorromana. Fruto de ello, la óptica transmitida por nuestras fuentes escritas llegó hasta nosotros ciertamente distorsionada. Entre los objetivos de nuestro trabajo, hemos tratado de desmitificar ciertos paradigmas que envolvían a los cartagineses en el estigma de la Punica fides. Y lo hemos hecho a partir del estudio de las interacciones diplomáticas entre los estos y otros estados, principalmente Roma. Asimismo, hemos tratado de desentrañar los procedimientos de la diplomacia desarrollada por la ciudad de Cartago en sus años de plenitud y ocaso, poniéndola en relación a otros modelos observados en la koiné mediterránea. . Contenido de la investigación La investigación parte del origen de la diplomacia púnica, que posee innegables conexiones con Tiro y su labor colonizadora de Occidente. A partir de aquí, hemos dividido el contenido de la praxis diplomática cartaginesa en: objetivos, gestión institucional y puesta en escena. Esta estructura nos ha permitido analizar el contrapeso de las instituciones cartaginesas ante la tradicional creencia de una preponderancia de los líderes militares, especialmente de aquellos miembros de la familia Barca. Asimismo, hemos tratado de identificar y distinguir los elementos propios de la propaganda anti-púnica, de aquellos que realmente podrían estar determinando una veracidad histórica. . Conclusión Partiendo de una metodología basada en un examen crítico de las fuentes literarias, pero sin descuidar las aportaciones de los testimonios epigráficos, numismáticos o arqueológicos, hemos estudiado tanto los contextos en los que se desarrollan las misiones diplomáticas cartaginesas, como el propio progreso de las mismas, aderezado en muchas ocasiones por automatismos esgrimidos por los historiadores antiguos. En cualquier caso, y pese a que damos por descontada la presencia de topoi, interpretationes, exempla y composiciones literarias de toda índole, podemos concluir que bajo el paradigma del legado púnico existe un sedimento de veracidad histórica, que es precisamente aquello hemos procurado sacar a la luz y amplificar en nuestro trabajo.

[cat] El món cartaginès ha estat durant segles víctima del menyspreu de la tradició clàssica grecoromana. Fruit d'això, l'òptica transmesa per les nostres fonts escrites ha arribat fins a nosaltres certament distorsionada. Entre els objectius del nostre treball, hem tractat de desmitificar certs paradigmes que reduïen als cartaginesos a l'estigma de la Punica fides. Ho hem fet a partir d l’estudi de les interaccions diplomàtiques entre aquests i d,altres estats, principalment Roma. Així mateix, hem tractat de desemmascarar els procediments de la diplomàcia desenvolupada per la ciutat de Cartago en els seus anys de plenitud i ocàs, posant-la en relació amb altres models observats en la koiné mediterrània. . Contingut de la investigació La investigació parteix de l'origen de la diplomàcia púnica, que posseeix innegables connexions amb Tir i la seva tasca colonitzadora d'Occident. A partir d'aquí, hem dividit el contingut de la praxi diplomàtica cartaginesa en unas sèrie de branques: objectius, gestió institucional i escenificació. Aquesta estructura ens ha permès analitzar el contrapès de les institucions cartagineses davant la tradicional creença d'una preponderància dels líders militars, especialment si ens referim als membres de la família Barca. Així mateix, hem tractat d'identificar i distingir els elements propis de la propaganda anti-púnica d'aquells que realment podrien estar determinant una realitat històrica. . conclusió Partint d'una metodologia basada en un examen crític de les fonts literàries, però sense descuidar les aportacions dels testimonis epigràfics, numismàtics o arqueològics, hem estudiat tant els contextos en què es desenvolupen les missions diplomàtiques cartagineses, com el mateix progrés de les mateixes, amanit en moltes ocasions per automatismes esgrimits pels historiadors antics. En qualsevol cas, i malgrat que donem per descomptada la presència de topoi, interpretationes, exempla i composicions literàries de tota mena, podem concloure que sota el paradigma de l,ambaxador púnic existeix un sediment de veracitat històrica, que és precisament allò hem procurat treure a la llum i amplificar en el nostre treball.

[eng] Carthaginian culture was harshly attacked by the Greco-Roman classical tradition. As a consequence, the image of the Punics that has reached us is a distortion of reality. Among the objectives of our work are: breaking the paradigms of the Carthaginians and the Punica fides; analyze this issue in diplomacy, mainly developed with Rome; study the diplomacy of Carthage and its relation with the existing praxis in the Mediterranean koiné. . Research content The research starts from the origin of Punic diplomacy, which has undeniable connections with Tire and its colonizing work in the West. From here, we have divided the content of the Carthaginian diplomatic praxis into: objectives, institutional management and staging. This structure has allowed us to analyze the counterweight of the Carthaginian institutions in the face of the traditional belief of a preponderance of the military leaders, especially those members of the Barca family. Likewise, we have tried to identify and distinguish the elements of anti-Punic propaganda from those that could really be determining a historical truth. . conclusion Starting from a methodology based on a critical examination of literary sources, but without neglecting the contributions of epigraphic, numismatic or archaeological testimonies, we have studied both the contexts in which the Carthaginian diplomatic missions are carried out, as well as their own progress, seasoned on many occasions by automatisms used by ancient historians. In any case, and despite the presence of topoi, interpretationes, exempla and literary compositions of all kinds, we can conclude that under the paradigm of the Punic ambassador there is a sediment of historical veracity, which is precisely what we have tried to extract light and amplify in this work.