Bosc de vetlla
View/open
Permalink
http://hdl.handle.net/20.500.12082/1050Exportar
Compartir
Estadísticas
View Usage StatisticsMetadata
Show full item recordAuthor
Sánchez Hagestein, Irene
Abstract
Bosc de vetlla és un projecte que neix de la reflexió i observació de com vivim la mort avui en dia i que
busca alternatives al que ens ofereixen les funeràries. Des del punt de vista de la gestió del cadàver fins al dol més profund i personal, s’han analitzat totes les parts del procés i les diferents maneres de gestionar la mort fent evident que cada vegada sembla més difícil tractar aquest tema com un fenomen natural. Des de l’acció més pràctica; com és el tractament del cos com a residu, fins a la més espiritual; com el ritual personal i/o social de comiat, tot i ser punts aparentment antagònics hi trobo un tret en comú: l’allunyament progressiu e intencionat del món dels vius. Hem delegat totalment a tercers, tant la gestió del moribund com la gestió del cadàver fins al dipòsit final. Els espais de vetlla que es proposen en aquest projecte pretenen apropar les famílies al difunt integrant-se en un entorn natural, fora dels nuclis urbans, per ajudar a que aquest acompanyament de fi d’un cicle sigui el més humà i natural possible. Descentralitzant les sales de vetlla i repartint-les amb suficient distància dins d’un mateix territori, es pretén recuperar la intimitat de les vetlles que es feien a casa abans de la aparició dels tanatoris, a mitjans del segle XX. Aquests mateixos espais faciliten la reunió i creació d’ambient familiar i domèstic i, al mateix temps, a través dels seus camins i racons dins el bosc, es creen espais pel dol. Bosc de vetlla es un proyecto que nace de la reflexión y observación de cómo vivimos la muerte hoy en día y que busca alternativas a lo que nos ofrecen las funerarias. Desde el punto de vista de la gestión del cadáver hasta el duelo más profundo y personal, se han analizado todas las partes del proceso y las diferentes maneras de gestionar la muerte haciendo evidente que cada vez parece más difícil tratar este tema como un fenómeno natural. Desde la acción más práctica; como es el tratamiento del cuerpo como residuo, hasta la más espiritual; como el ritual personal y / o social de despedida, a pesar de ser puntos aparentemente antagónicos encuentro un rasgo en común: el alejamiento progresivo e intencionado del mundo de los vivos. Hemos delegado totalmente a terceros, tanto la gestión del moribundo como la gestión del cadáver hasta el depósito final. Los espacios de vela que se proponen en este proyecto pretenden acercar las familias al difunto integrándose en un entorno natural, fuera de los núcleos urbanos, para ayudar a que este acompañamiento de fin de un ciclo sea lo más humano y natural posible. Descentralizando los espacios y repartiéndolos con suficiente distancia dentro de un mismo territorio, se pretende recuperar la intimidad de las velas que se hacían en casa antes de la aparición de los tanatorios, a mediados del siglo XX. Estos mismos espacios facilitan la reunión y creación de ambiente familiar y doméstico y, al mismo tiempo, a través de sus caminos y rincones en el bosque, se crean espacios
para el duelo. Bosc de vetlla is a project that has started from the reflection and observation of how we live death
nowadays and that seeks alternatives to what funeral homes offer us. From the corpse management point of view to the deepest and most personal mourning, all parts of the process and the different ways of managing death have been analysed, becoming evident that it seems increasingly difficult to treat this issue as a natural phenomenon. From the most practical action; as is the treatment of the body as a residue, to the most spiritual; as the personal and/or social farewell ritual, despite being seemingly antagonistic points, I find one thing in common: the gradual and deliberate distancing from the world of the living. We have fully delegated to third parties, both the management of the dying and the management of the corpse until the final deposit. The vigil spaces proposed in this
project aim to bring families closer to the deceased by integrating into a natural environment, utside the urban centres, to help make this end-of-cycle accompaniment as human and natural as possible. By decentralizing the funeral parlours and distributing them with sufficient distance within the same territory, the aim is to restore the intimacy of the vigils that were held at home before the appearance of funeral homes, in the middle of the twentieth century. These spaces facilitate the reunion and creation of a family and domestic atmosphere and, at the same time, through their paths and corners in the forest, creating mourning areas.
Subject
MortTanatoris
Enterrament
Ritus i cerimònies fúnebres