Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/113506
Title: Blancura no vista
Author: Gonzalo Carbó, Antoni
Keywords: Filosofia de l'art
Llum en l'art
Philosophy of the art
Light in art
Zambrano, María, 1904-1991
Ibn al-‘Arabî
Issue Date: 17-May-2016
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: Parafraseando a Jacques Derrida en su lectura de los blancos de Mallarmé, podemos decir que en el conjunto de la obra de María Zambrano: «Los 'blancos', en efecto, asumen su importancia.» Según Ibn al-'Arabî, en el grado más elevado de progresión interior del peregrino, los símbolos quedan reducidos a nada cuando éste alcanza la presencia in-evidente del Silente, la no-morada ('maqâm lâ maqâm', la «estación de la no-estación»), la de la luz increada. María Zambrano contempla una metafísica blanca («la quête de la blancura») del lado de la «fuente original» de lo invisible, y de forma semejante a la «luz de lo invisible» (nûr al-ghayb), luz apofática que -según Ibn al-'Arabî- exige la «extinción» del contemplador, ella también reclama la muerte previa a la percepción visionaria: la «blancura no vista» o la «blancura invisible» que es la imagen de la no-imagen con la que nuestra autora se refiere a la luz de lo absoluto. El cine (Dreyer, Bresson, Duras¿) también convierte en materia fotosensible esta 'luz sin imagen'. Parafrasejant Jacques Derrida en la seva lectura dels blancs de Mallarmé, podem dir que en el conjunt de l'obra de María Zambrano: «Els 'blancs', en efecte, assumeixen la seva importància.» Segons Ibn al-'Arabî, en el grau més elevat de progressió interior del pelegrí, els símbols queden reduïts a res quan aquest arriba a la presència in-evident del Silent, la no-morada ( 'maqâm lâ maqâm', la «estació de la no-estació»), la de la llum increada. Maria Zambrano preveu una metafísica blanca ( «la quête de la blancor») del costat de la «font original» de l'invisible, i de forma semblant a la «llum de l'invisible» (Nur al-ghayb), llum apofàtica que - segons Ibn al-'Arabî- exigeix ​​la «extinció» del contemplador, ella també reclama la mort prèvia a la percepció visionària: la «blancor no vista» o la «blancor invisible» que és la imatge de la no-imatge amb la qual la nostra autora es refereix a la llum de l'absolut. El cinema (Dreyer, Bresson, Duras¿) també converteix en matèria fotosensible aquesta 'llum sense imatge'.
Note: Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Aurora/article/view/317372
It is part of: Aurora. Papeles del Seminario María Zambrano, 2016, num. 17, p. 54-66
URI: http://hdl.handle.net/2445/113506
ISSN: 1575-5045
Appears in Collections:Articles publicats en revistes (Arts Visuals i Disseny)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
669121.pdf1.49 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons