Evaluation of the prevalence and risk factors for undernutrition in hospitalized dogs and cats

Abstract

El suport nutricional (NS) en gossos i gats hospitalitzats es reconeix cada vegada més com un punt clau en el seu tractament. Aquesta preocupació ha sorgit juntament amb la tendència en la medicina humana, on la nutrició és reconeguda com una eina efectiva per a millorar l’estat de salut del pacient.

Hi ha una falta de dades respecte als factors de risc de desnutrició en animals hospitalitzats, però s’han suggerit els vòmits, la regurgitació, el dolor abdominal, els plans nutricionals incorrectes, les ordres de nil per os (NPO, dejuni mèdic) i anorèxia del pacient.

Presumim que la desnutrició és freqüent en pacients veterinaris, i que un estatus nutricional adequat pot ajudar a millorar el resultat dels pacients veterinaris hospitalitzats.

Per tant, els objectius principals de la present tesi van ser avaluar la prevalença de desnutrició, definida com la pèrdua de la puntuació de la condició corporal (BCS) i el pes corporal (BW), identificar els factors de risc associats amb la desnutrició durant el període d’hospitalització i estudiar l’associació de l’estat nutricional amb el resultat i el HL en gossos i gats hospitalitzats en un hospital veterinari universitari.

Al Capítol 3 expliquem el material i mètodes que utilitzem per a arribar a aquests objectius. Es va realitzar un estudi de cohort prospectiu a la sala d’hospitalització d’un hospital veterinari universitari a Espanya (Fundació Hospital Clínic Veterinari, Universitat Autònoma de Barcelona). Es van recollir dades de pacients, durant 9 mesos en gossos i durant un any en gats, durant 2013 i 2014. Es van incloure tots els gossos i gats amb un HL de més de 24 h.

El Capítol 4 mostra els resultats respecte a la prevalença i els factors de risc de desnutrició en la població canina de pacients. Els canvis BCS i BW es van modelar mitjançant regressió lineal múltiple i el resultat es va modelar mitjançant regressió logística. La majoria dels gossos van consumir menys del 25% dels seus requeriments estimats d’energia en repòs (RER), però van mantenir el seu BCS i BW durant l’hospitalització. Els pacients d’edat avançada, amb iBCS més alt i vòmits a l’ingrés es van associar amb una disminució de la BCS durant l’hospitalització. El BCS també va disminuir en pacients amb baix EI, particularment en pacients amb HL superior a 3 dies. Tant un HL més llarg com els vòmits a l’ingrés es van associar amb una disminució del BW. Gossos que van consumir el seu RER durant el període d’hospitalització, i tenien un iBCS més alt tenien una probabilitat menor de morir. Anorèxia a l’ingrés es va associar amb un major risc de mort.

El Capítol 5 mostra els resultats de la prevalença i els factors de risc de desnutrició en la població felina de pacients. Es van recopilar dades de 120 gats hospitalitzats i el desenllaç clínic va estar disponible per a tots ells. Els canvis de BCS i BW es van modelar mitjançant regressió lineal múltiple i el resultat es va modelar mitjançant regressió logística. Encara que només el 9% dels gats van consumir almenys el seu RER, la majoria dels gats hospitalitzats van mantenir el seu BW i BCS durant l’hospitalització, i la majoria dels gats van ser donats d’alta amb vida. Respecte al desenllaç clínic, un menor EI durant l’hospitalització es va associar amb majors probabilitats de morir. Els gats sense pèrdua de pes informada abans de l’admissió tenien menors probabilitats de morir.

Els resultats del present estudi van mostrar que la disminució del EI és molt comuna durant l’hospitalització i, en alguns casos, resulta en la pèrdua de BW i BCS, i s’associa a un pitjor pronòstic.

El soporte nutricional (NS) en perros y gatos hospitalizados se reconoce cada vez más como un punto clave en su tratamiento. Esta preocupación ha surgido junto con la tendencia en la medicina de cuidados intensivos en humana, donde la nutrición es reconocida como una herramienta efectiva para mejorar el estado de salud del paciente. Se ha sugerido que la desnutrición disminuye la efectividad del tratamiento médico en pacientes veterinarios hospitalizados y empeora el desenlace clínico. También hay una falta de datos con respecto a los factores de riesgo de desnutrición en animales hospitalizados, pero los vómitos, la regurgitación, el dolor abdominal, los planes nutricionales incorrectos, las órdenes de nil per os (NPO, ayuno médico) y anorexia del paciente, se han sugerido como posibles factores de riesgo.

Presumimos que la desnutrición es frecuente en pacientes veterinarios, y que un estado nutricional adecuado puede ayudar a mejorar el resultado de los pacientes veterinarios hospitalizados.

Por lo tanto, los objetivos principales de la presente tesis (Capítulo 2) fueron evaluar la prevalencia de desnutrición, definida como la pérdida de la puntuación de la condición corporal (BCS) y el peso corporal (BW), identificar los factores de riesgo asociados con la desnutrición durante el período de hospitalización y estudiar la asociación del estado nutricional con el resultado y el HL en perros y gatos hospitalizados en un hospital veterinario universitario.

En el Capítulo 3 explicamos el material y métodos que utilizamos para lograr estos objetivos. Se realizó un estudio de cohorte prospectivo en la sala de hospitalización de un hospital veterinario universitario en España (Fundació Hospital Clínic Veterinari, Universitat Autònoma de Barcelona). Se recogieron datos de pacientes, durante 9 meses en perros y durante un año en gatos, durante 2013 y 2014. Se incluyeron todos los perros y gatos con un HL de más de 24 h.

El Capítulo 4 muestra los resultados con respecto a la prevalencia y los factores de riesgo de desnutrición en la población canina de pacientes. Los cambios BCS y BW se modelaron mediante regresión lineal múltiple y el resultado se modeló mediante regresión logística. La mayoría de los perros consumieron menos del 25% de sus requerimientos estimados de energía en reposo (RER), pero mantuvieron su BCS y BW durante la hospitalización. Los pacientes mayores, con iBCS más alto y vómitos al ingreso se asociaron con una disminución de la BCS durante la hospitalización. El BCS también disminuyó en pacientes con bajo EI, particularmente en pacientes con HL mayor de 3 días. Perros que consumieron su RER durante el período de hospitalización, y tenía un iBCS más alto tenían una probabilidad menor de morir.

El Capítulo 5 muestra los resultados de la prevalencia y los factores de riesgo de desnutrición en la población felina de pacientes. Se recopilaron datos de 120 gatos hospitalizados y el desenlace clínico estuvo disponible para todos ellos. Los cambios de BCS y BW se modelaron mediante regresión lineal múltiple y el resultado se modeló mediante regresión logística. Aunque solo el 9.2% de los gatos consumieron al menos su RER, la mayoría de los gatos hospitalizados mantuvieron su BW y BCS durante la hospitalización, y la mayoría de los gatos fueron dados de alta con vida. Con respecto al desenlace clínico, un menor EI durante la hospitalización se asoció con mayores probabilidades de morir. Los gatos sin pérdida de peso informada antes de la admisión tenían menores probabilidades de morir.

Los resultados del presente estudio mostraron que la disminución de la EI es muy común durante la hospitalización y, en algunos casos, resulta en la pérdida de BW y BCS y se asocia a un peor pronóstico.

The nutritional support (NS) in hospitalized dogs and cats is increasingly being recognized as a key point in their treatment. This concern has arisen together with the trend in human intensive care medicine, where nutrition is already recognized as an effective tool for improving the patient health status. Undernutrition has been suggested to decrease the effectiveness of the medical treatment in hospitalized veterinary patients and worsen outcome. There is also a lack of data regarding risk factors for malnutrition in hospitalized animals, but vomiting, regurgitation, abdominal pain, incorrect nutritional plans, Nil per os (NPO, medical fasting) orders, and patient's anorexia have been suggested.

We hypothesized that undernutrition is frequent in veterinary patients, and that an appropriate nutritional status can help improve the outcome of the veterinary hospitalized patients.

Therefore, the main objectives of the present thesis (Chapter 2) were to assess the prevalence of undernutrition defined as loss of body condition score (BCS) and body weight (BW), to identify risk factors associated with undernutrition throuought hospitalization period, and to study the association of the nutritional status with the outcome and HL in hospitalized dogs and cats in a university teaching hospital.

In Chapter 3 we explain the material and methods we used for achieving these objectives. A prospective cohort study was carried out in the hospitalization ward of a veterinary teaching hospital in Spain (Fundació Hospital Clínic Veterinari, Universitat Autònoma de Barcelona). Data from patients was collected, during 9 months in dogs and during one year in cats, throughout 2013 and 2014. All dogs and cats with a HL longer than 24 h were included. Chapter 4 shows the results regarding the prevalence and risk factors of undernutrition in the canine population of patients. The BCS and BW changes were modeled using multiple linear regression and outcome was modeled using logistic regression. Most of the dogs consumed less than 25% of their estimated resting energy requirements (RER), butmaintained their BCS and BW during hospitalization. Older patients, higher iBCS, and vomiting at admission were associated with a decrease of BCS status during hospitalization. BCS was also decreased in patients with low EI, particularly in patients with HL over 3 days. Dogs that consumed their estimated RER during hospitalization period, and had a higher iBCS had a lower odds for dying. Chapter 5 shows results of prevalence and risk factors of undernutrition in the feline population of patients. Data were collected from 120 hospitalized cats and outcome was available for all of them. The BCS and BW changes were modeled using multiple linear regression and outcome was modeled using logistic regression. Although only the 9.2% of cats met their RER, most of the hospitalized cats maintained their BW and BCS during hospitalization, and most cats) were discharged alive. Regarding the outcome, lower EI during hospitalization was associated with higher odds for dying. Cats with no reported weight loss before admission had lower odds of dying.

Results from the present studyshowed that decreased energy intake (EI) is very common during hospitalization and in some cases results in loss of BW and BCS, and it is also associated with a worse outcome.