Diferències pronòstiques en les pancreatitis agudes greus d’origen biliar i enòlic

Abstract

Introducció: Les Pancreatitis Agudes (PA) es diagnostiquen amb dos dels tres criteris d’Atlanta: dolor abdominal, elevació d’amilases tres vegades per sobre del valor alt de la normalitat i TAC diagnòstic de PA. L’etiologia més prevalent en el nostre medi és la biliar (40-60%) seguit de l’alcohòlica (10-25%). Un 80% dels casos tenen un curs lleu amb reintroducció de la dieta i alta precoç mentre que un 20% són greus i requereixen tractament intensiu multidisciplinar. En el grup de PAG (pancreatitis agudes greus) diferenciem pancreatitis amb mortalitat precoç associada a fracàs multiorgànic i pancreatitis amb mortalitat tardana relacionada amb la infecció de la necrosi. Des de fa dècades, diferents autors intenten trobar factors pronòstics clínics, analítics o radiològics que siguin capaços de predir l’evolució d’una PAG a fi de poder oferir en aquests malalts un millor tractament de suport a la UCI i millorar la supervivencia i la mortalitat. Objectius: Analitzar els diferents factors pronòstics, entre les PA d’origen biliar i enòlic, recollits a l’inici dels símptomes de la PA per observar si són bons predictors precoços de mal pronòstic. Analitzar si el TAC inicial és un bon predictor pronòstic. Material i mètodes: pacients ingressats a la UCI en un període de 23 anys amb criteris d’inclusió ben establerts, entre ells un TAC inicial grau D o E amb o sense necrosi que serà el factor pronòstic a estudiar en relació als altres factors. Altres factors inicials estudiats són l’APACHE II, el Ranson, l’Imrie, la PCR, i en alguns casos el C3 i el C4. Resultats: L’anàlisi estadístic ha mostrat que només l’APACHE II és un bon factor predictiu de mortalitat. La PCR recollida a l’inici dels símptomes no és predictiva de gravetat ni de mortalitat probablement perquè el seu valor màxim és a les 48 hores. L’índex de TAC, que nosaltres utilitzem com a criteri d’inclusió, hem demostrat que és un bon factor pronòstic i hem diferenciat dos grups: un amb IT < 7 i l’altre amb IT ≥ 7. Podem assegurar que pacients amb una PA biliar amb IT < 7 tenen més complicacions i més mortalitat que pacients amb PA alcohólica amb el mateix índex de TAC. En canvi, amb un IT ≥ 7 les complicacions i la mortalitat són iguals per les dues etiologies, inclús major formació d’abscessos pancreàtics en les PA alcohòliques. Hem demostrat que l’etiologia de la PA és un factor pronòstic important de manera que una PA biliar té una probabilitat de mort 4 vegades més alta que en una PA alcohòlica. En l’evolució de les PAG, els criteris pronòstics són sempre més elevats en les PA biliars. Conclusions: Les PA biliars són més greus amb paràmetres inflamatoris més elevats i major mortalitat. En relació a l’IT concluim que és un bon factor pronòstic: amb un IT < 7 el curs evolutiu i la mortalitat són majors en les PA biliars però amb un IT ≥ 7 les PA alcohòliques es compliquen i es moren igual que les PA biliars. Per tant, PA amb més del 30% de necrosi es compliquen i es moren igual independentment de l’etiologia.

Introduccion: The acute pancreatitis (AP) is diagnosted by two of the three criteria of Atlanta: abdominal pain, amylases three times above the high value of normal and CT diagnosis of AP. The most prevalent aetiology in our environment is the biliary one (40-60%) followed of the alcoholic one (10-25%). 80% of cases have a mild course with the reintroduction diet and early outcome while 20% are serious cases and require intensive multidisciplinary treatment. In the group of severe AP we difference pancreatitis with early mortality with multiorgan failure and pancreatitis with late mortality associated with late infection of the necrosis. For decades, many authors attempt to find prognostic factors for clinical, analytical or radiological capable of predicting the evolution of severe acute pancreatitis in order to provide better treatment for these patients in the ICU support and improve the survival and mortality. Objectives: Analizes different prognostic factors between biliary and alcoholic AP listed in the onset of the AP to observed if they are good early predictors of poor prognosis. Examine whether the initial CT scan is a good predictor of prognosis. Methods: Patients admitted to the ICU over a period of 23 years with well-established inclusion criteria, including an initial CT grade D or E with or without necrosis, factor will be studied in relation to the other factors. Other factors considered are the initial APACHE II, Ranson, Imrie, CRP and in some cases the C3 and the C4. Results: Stadistical analysis showed that only the APACHE II is a good predictor of mortality. The CRP collected at the onset of symptoms is not predictive of severity probably because its value is maximum at 48 hours. The index of TAC, which we use as inclusion criteria, is a good prognostic factor and we have two distinct groups: one with IT < 7 and other ≥ 7 in which we can ensure that patients with biliary AP with IT < 7 have more complications and mortality than patients with alcoholic AP with the same IT. However, with a IT ≥ 7 complications and mortality are the same for both aetiologies, pancreatic abscess formation even greater in the AP alcoholic. We have shown that the aetiology of AP is an important prognostic factor so that biliary AP has a probability of death 4 times higher than in alcoholic. In the evolution of the severe AP the prognostic criteria are always higher in biliary AP. Conclusions: Biliary AP are more severe with higher inflammatory parameters and higher mortality. In relation to IT, we conclude that it’s a good prognostic factor; with IT < 7 the evolution and mortality are higher in the biliary AP but in IT ≥ 7 alcoholic AP complicated and die like biliary AP. Therefore, AP with over 30% of necrosis are complicated and die equal regardless of aetiology.