L'estudi s'ha realitzat seguint les restriccions establertes per la normativa vigent d'edificació aplicable a reformes i ampliacions. Tanmateix, cal destacar que la darrera gran modificació de les instal·lacions, efectuada l'any 1998 a conseqüència d'un incendi, es va regir per normatives menys estrictes que les actuals, fet que pot condicionar l'anàlisi dels resultats. Per a la certificació energètica s’ha utilitzat la Herramienta Unificada LIDER-CALENER (HULC), reconeguda pel Govern d’Espanya. Aquesta eina verifica el compliment de les exigències d’estalvi energètic del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i genera tant el certificat d’eficiència energètica com un informe detallat sobre les característiques estructurals i energètiques de l’edifici analitzat. El procés experimental ha descrit els passos seguits durant la simulació, identificant com a factors amb més impacte en la demanda energètica la ventilació, les infiltracions, les fonts internes i les finestres. Pel que fa al consum energètic, la calefacció i l’Aigua Calenta Sanitària (ACS) han resultat ser les principals fonts de despesa. Les propostes de millora s’han centrat a optimitzar l’envolupant tèrmica amb la incorporació d’aïllaments i en adoptar sistemes d’energia renovable. Destaquen la substitució de l’enllumenat convencional per tecnologia LED, el canvi de calderes per aerotèrmia —basant-se en l’experiència adquirida durant les pràctiques en una empresa del sector de la climatització— i el dimensionament d’una instal·lació fotovoltaica amb PV*SOL. Aquestes mesures tenen com a objectiu reduir el consum d’energia no renovable i les emissions contaminants. En conjunt, aquest estudi descriu el procediment de certificació energètica d'un edifici i l'impacte dels canvis implementats, promovent la rehabilitació i construcció d'edificis més eficients per avançar cap a un futur més sostenible.
