Infraestructura verde y planeamiento: método basado en las contribuciones de la naturaleza a las personas. El caso de Cuenca-Ecuador

Abstract

Although a globally recognized phenomenon, the growth of urban agglomerations presents particularities according to the local context. In Cuenca – Ecuador, expansive urban growth, especially during the twentieth century, has generated social and environmental conflicts, putting at risk the capacity of ecosystems to contribute to the benefit of people. Territory fragmentation due to urbanization is one of the main causes of biodiversity loss, significantly affecting ecosystems and, ultimately, the health and stability of the planet. This work proposes a project device, Green Infrastructure (GI), considered to be a strategic planning instrument that seeks to achieve a mutual benefit between nature conservation and urban development. Among the main functions of the GI are to protect biodiversity, and also, to preserve and improve Nature's Contributions to People (NCP). NCPs, expanding the concept of Ecosystem Services (ES), are defined as positive and negative contributions of living nature to people's quality of life, promoting a holistic understanding of the relationship between people and nature.

Despite the lack of a single accepted methodology to evaluate the contributions of nature, this research brings together recognized methodologies and proposes a contextualized methodology for the Andean environment, relates the ecological and spatial units of the territory whose ontology is based on a certain degree of homogeneity with the NCPs, through an evaluation matrix. The validation of this matrix through the combination of local and expert knowledge allows a broader understanding of natural systems, improving the soundness of environmental decisions for sustainable and resilient planning of the territory.

The results of the assessment, represented in geographic information systems (QGIS), not only clearly show the NCPs on the spatial units of the territory, but also allow the GI to be structured around an area of high ecological value (core zone), surrounded by ecosystems (buffer zone) responsible for maintaining and protecting the health of the core zone, and articulated with each other by ecological corridors. This makes it possible to establish strategies aimed at nature conservation by consolidating a priority area of high ecological value, protection zones, and restoration zones essential for the survival of populations, habitats, and associated ecosystems.

In conclusion, the Green Infrastructure strategy seeks to define better relationships between urban growth and environmental values, providing a long-term management model for a network of green and blue spaces that support natural functions and human benefits

El creixement de les aglomeracions urbanes, tot i ser un fenomen globalment reconegut, presenta particularitats segons el context local. A Cuenca – Equador, el creixement urbà expansiu, especialment durant el segle XX, ha generat conflictes socials i ambientals, posant en risc la capacitat dels ecosistemes per proporcionar contribucions en benefici de les persones. La fragmentació del territori degut a la urbanització és una de les principals causes de la pèrdua de biodiversitat, que afecta significativament els ecosistemes i, en última instància, a la salut i a l'estabilitat del planeta. Aquest treball proposa un dispositiu projectual, la Infraestructura Verda (IV), considerada un instrument estratègic de planificació que busca assolir un benefici mutu entre la conservació de la natura i el desenvolupament urbà. Entre les funcions principals de la IV destaquen la protecció de la biodiversitat i la conservació i millora de les Contribucions de la Natura a les Persones (CNP). Les CNP, ampliant el concepte de Serveis Ecosistèmics (SE), es defineixen com a contribucions positives i negatives de la natura viva a la qualitat de vida de les persones, promovent una comprensió holística de la relació entre les persones i la natura.

Tot i la manca d’una metodologia única acceptada per avaluar les contribucions de la natura, aquesta recerca reuneix diverses metodologies reconegudes i en proposa una contextualitzada per al medi andí, que relaciona les unitats ecològiques i espacials del territori, la ontologia del qual es basa en un cert grau d'homogeneïtat, amb les CNP mitjançant una matriu d'avaluació. La validació d’aquesta matriu, a través de la combinació del coneixement local i expert, permet una comprensió més àmplia dels sistemes naturals, millorant la solidesa de les decisions ambientals per a una planificació sostenible i resilient del territori.

Els resultats de l'avaluació, representats en sistemes d'informació geogràfica (QGIS), no només mostren amb claredat les CNP sobre les unitats espacials del territori, sinó que també permeten vertebrar la IV al voltant d'una zona de gran valor ecològic (zona core), envoltada d'ecosistemes (zona buffer) encarregats de mantenir i protegir la salut de la zona core, i articulats entre si per corredors ecològics. Això permet establir estratègies orientades a la conservació de la natura mitjançant la consolidació d'una zona prioritària de gran valor ecològic, zones de protecció i zones de restauració fonamentals per a la supervivència de les poblacions, els hàbitats i els ecosistemes associats.

En conclusió, l'estratègia d'Infraestructura Verda busca definir millors relacions entre el creixement urbà i els valors ambientals, proporcionant un model de gestió a llarg termini per a una xarxa d'espais verds i blaus que donen suport a funcions naturals i beneficis humans