Pla director de la seu de la Fundació Rafael Masó. Memòria
Compartir
Estadísticas
Ver Estadísticas de usoMetadatos
Mostrar el registro completo del ítemAutor
Fecha
2012Materia/s
Materia/s Unesco
Resumen
La reforma de la Casa Masó-Valentí fou el resultat de la voluntat de presència social de la família, que es materialitzà en la consolidació professional dels tres fills grans: Santiago, Rafael i Joan. És un procés que s’inicià el 1909 amb la realització de diversos objectes destinats a la casa –panera cosidor (gener de 1909), marc per a un gravat de la Sagrada Família (gener de 1909), llum del menjador (gener de 1910), edredó Fortitudo – Pulchritudo (octubre de 1909), etc.–, dissenyats per l’arquitecte i en l’execució o finançament dels quals van participar els germans. El projecte de reforma de la Casa Masó tenia com a objectiu la creació de dos habitatges: l’un, a les plantes primera i segona, destinat als pares i germans, i l’altre, a les plantes tercera i quarta, per a la futura llar Masó-Bru. Els baixos es reservaven per a la impremta familiar. Aquesta primera reforma, que es realitzà en dues etapes, unificà tres cases antigues, les número 31, 33 i 35 del carrer Ballesteries, dues de les quals (33 i 35, casa Valentí) havien estat unificades ja al segle XIX. Les obres d’estructura i de reforma de les plantes primera i segona començaren el 8 de maig del 1911, i a final de novembre d’aquell any ja estaven prou enllestides perquè la família Masó, que s’havia traslladat a un pis de lloguer, hi tornés a viure. El conjunt de les obres no s’acabà del tot fins després de tornar Masó del seu viatge de noces, cap al març o abril del 1912.
La reforma de la Casa Masó-Valentí fou el resultat de la voluntat de presència social de la família, que es materialitzà en la consolidació professional dels tres fills grans: Santiago, Rafael i Joan. És un procés que s’inicià el 1909 amb la realització de diversos objectes destinats a la casa –panera cosidor (gener de 1909), marc per a un gravat de la Sagrada Família (gener de 1909), llum del menjador (gener de 1910), edredó Fortitudo – Pulchritudo (octubre de 1909), etc.–, dissenyats per l’arquitecte i en l’execució o finançament dels quals van participar els germans. El projecte de reforma de la Casa Masó tenia com a objectiu la creació de dos habitatges: l’un, a les plantes primera i segona, destinat als pares i germans, i l’altre, a les plantes tercera i quarta, per a la futura llar Masó-Bru. Els baixos es reservaven per a la impremta familiar. Aquesta primera reforma, que es realitzà en dues etapes, unificà tres cases antigues, les número 31, 33 i 35 del carrer Ballesteries, dues de les quals (33 i 35, casa Valentí) havien estat unificades ja al segle XIX. Les obres d’estructura i de reforma de les plantes primera i segona començaren el 8 de maig del 1911, i a final de novembre d’aquell any ja estaven prou enllestides perquè la família Masó, que s’havia traslladat a un pis de lloguer, hi tornés a viure. El conjunt de les obres no s’acabà del tot fins després de tornar Masó del seu viatge de noces, cap al març o abril del 1912.