La política nuclear espanyola: el cas del reactor nuclear Argos

Abstract

L’11 de juny de 1962 s’inaugurava a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona un reactor nuclear experimental, que era batejat amb el nom mític d’Argos. Tota la premsa barcelonina se’n feu ressò i el presentava com el primer reactor construït íntegrament a Espanya per la Junta d’Energia Nuclear. La idea de dotar l’Escola d’un reactor nuclear havia nascut, però, set anys abans, precisament en el mateix moment de la creació de la Càtedra Ferran Tallada d’enginyeria nuclear. Però la seva construcció i posterior instal·lació van haver de superar tot un seguit de dificultats que n’endarreriren la construcció. Aquest article recull els problemes, els entrebancs i les dificultats que van planar sobre la construcció del reactor així com algunes de les innovacions tecnològiques que va significar. Estem convençuts que la realització del reactor va ser possible gràcies a la decidida implicació de la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona, que va ser l’entitat que, juntament amb l’Escola, va promoure aquest projecte i se’n feu càrrec del finançament. A més, l’Argos va permetre als membres de la Junta d’Energia Nuclear tenir la seguretat que estaven en condicions de tirar endavant projectes més ambiciosos. Per això, creiem que s’ha de considerar com el punt més alt d’una política nuclear autònoma duta a terme per aquesta institució. Una política que pretenia el control de totes les activitats nuclear de l’Estat espanyol.