Pedagogia social, vellesa i autonomia personal.

Abstract

CAT: Els canvis demogràfics, socioculturals i econòmics transformen les relacions personals i socials, les estructures familiars i les formes tradicionals de tenir cura de les persones d'edat avançada, tant pel que fa a la promoció de la seva qualitat de vida com del manteniment de la seva autonomia personal. Aquests processos no només afecten els valors i els patrons de vida d'aquestes persones, sinó també als seus cuidadors, que majoritàriament són familiars directes. La Pedagogia social té un paper en els diversos moments del cicle vital, i en l'etapa de la vellesa, aquest paper no sols es relaciona amb l'exercici dels professionals de l'acció socioeducativa, sinó també amb la vida i les necessitats de les pròpies persones ancianes i els seus cuidadors informals. Primer, per tal d'afavorir la qualitat de vida i l'autonomia de les persones ancianes; després, per prevenir o retardar la seva dependència; i, finalment, per acompanyar i tenir cura dels seus cuidadors. ESP: Los cambios demográficos, socioculturales y económicos transforman las relaciones personales y sociales, así como las estructuras familiares y, en consecuencia, las formas tradicionales de cuidado de las personas ancianas, tanto en lo referente a la promoción de su calidad de vida, como al mantenimiento de su autonomía personal y de su cuidado en las situaciones de dependencia. Dichos procesos no sólo afectan los valores y los patrones de vida de las personas ancianas, sino también a sus posibles cuidadores, que en su mayoría son familiares directos. La Pedagogía social desempeña un papel en los diversos momentos del ciclo vital, y en la etapa de la ancianidad, éste no únicamente deberá relacionarse con el ejercicio de los profesionales de la acción socioeducativa, sino que también deberá tener en cuenta las propias personas ancianas y sus posibles cuidadores informales. Primero, favoreciendo la calidad de vida y la autonomía de las personas ancianas; después, previniendo y retardando la dependencia; y, finalmente, acompañando a sus cuidadores. ENG: In contemporary Western society take place demographic, sociocultural, economic and psychosocial changes that transform personal and social relationships as well as family structures and, as a result, traditional forms of care of the elderly, both in relation to the promotion of quality of life, as the maintenance of their personal autonomy and its care when appears or increases their dependency status. These processes not only affect the values and patterns of life of the elderly, but they affect directly potential caregivers, who in their vast majority are immediate family members. Social pedagogy must play an important role in the various moments of the life cycle of the people, and in the stage of old age, this role should not only relate to the exercise of the socio-educational action professionals, but they must take into account the needs of the elderly people and their possible informal caregivers. Social pedagogy should promote quality of life and autonomy of people at different stages of their aging process: while they are fully autonomous, when they begin to lose autonomy and, finally, when they are dependent and need support from caregivers.