Anàlisi del procés assistencial de la fibril∙lació auricular en els serveis d’urgències hospitalaris

Abstract

[cat] La fibril·lació auricular (FA) és l'arítmia més freqüent a la població general i als Serveis d'urgències hospitalaris (SUH) i l'objectiu d'aquesta tesi ha estat millorar el coneixement que tenim sobre la FA per ajudar-nos a prendre millors decisions. Per això, s'ha realitzat un estudi multicèntric, observacional i amb seguiment a 30 dies de la cohort URGFAICS, que són pacients més grans de 18 anys que van consultar Urgències per un episodi de FA. En un primer estudi, es van analitzar les característiques d'aquests pacients en funció de si la FA era de novo o coneguda prèviament, i es van trobar diferències entre les característiques basals però escasses pel que fa al maneig a Urgències. La reconsulta als 30 dies ha estat del 7,9% i s'ha relacionat amb l'ús de la digoxina a Urgències i amb els bloquejadors dels canals de calci a l'alta. El segon treball es va basar en l'amiodarona, comparant-se la durada de l'estada dels pacients amb FA als SUH en funció de si eren tractats o no amb amiodarona i fent-se una anàlisi propensity score. Aquest treball va demostrar que l'ús d'amiodarona s'associa a un temps d'estada als SUH més perllongat independentment de les característiques basals dels pacients. Seguint aquesta línia de pensament, es va elaborar el tercer treball que estudiava els factors associats a l'èxit o al fracàs de la cardioversió als SUH, així com la reconsulta als 30 dies en funció de l'èxit de la cardioversió. Es va observar que una FA de curta durada (menys de 48 hores) es relacionava amb un èxit més gran de la cardioversió, mentre que l'ús de la digoxina i l'amiodarona es van associar a un fracàs més gran. En els pacients amb FA als quals se'ls va fer una cardioversió, l'absència de recuperació del ritme sinusal no va comportar un augment de la reconsulta a 30 dies. El darrer estudi estudiava la tromboprofilaxi des dels SUH. Es va observar que prop d'un 40% dels pacients amb risc trombòtic elevat que consultaven els SUH per una FA eren donats d'alta sense tromboprofilaxi i els factors que es van associar a aquesta manca d'anticoagulació a l'alta van ser el deteriorament cognitiu, la història càncer i els pacients que aconseguien recuperar el ritme sinusal abans de l'alta. El reforç del CHA2D2-VASc es va mostrar com una necessitat per millorar aquest buit de tractament.

[spa] La fibrilación auricular (FA) es la arritmia más frecuente en la población general y en los Servicios de urgencias hospitalarios (SUH) y el objetivo de esta tesis ha sido mejorar el conocimiento que tenemos sobre la FA para ayudarnos a una mejor toma de decisiones. Para ello, se ha realizado un estudio multicéntrico, observacional y con seguimiento a 30 días de la cohorte URGFAICS, que son pacientes mayores de 18 años que consultaron a Urgencias por un episodio de FA. En un primer estudio, se analizaron las características de estos pacientes en función de si la FA era de novo o conocida previamente, encontrándose diferencias entre las características basales pero escasas en lo que respecta el manejo en Urgencias. La reconsulta a los 30 días fue del 7,9% y se relacionó con el uso de la digoxina en Urgencias y con los bloqueadores de los canales de calcio al alta. El segundo trabajo se basó en la amiodarona, comparándose la duración de la estancia de los pacientes con FA en los SUH en función de si eran tratados o no con amiodarona y realizándose para ello un análisis propensity score. Este trabajo demostró que el uso de amiodarona se asocia a un tiempo de estancia en los SUH más prolongado independientemente de las características basales de los pacientes. Siguiendo esta línea de pensamiento, se elaboró el tercer trabajo que estudiaba los factores asociados al éxito o al fracaso de la cardioversión en los SUH, así como la reconsulta a los 30 días en función del éxito de la cardioversión. Se observó que una FA de corta duración (menos de 48 horas) se relacionaba con un mayor éxito de la cardioversión, mientras que el uso de la digoxina y la amiodarona se asociaron a un mayor fracaso de la misma. En los pacientes con FA a los que se les realizó una cardioversión, la ausencia de recuperación del ritmo sinusal no comportó un aumento de la reconsulta a 30 días. El último estudio estudiaba la tromboprofilaxis desde los SUH. Se observó que cerca de un 40% de los pacientes con riesgo trombótico elevado que consultaban a los SUH por una FA, eran dados de alta sin tromboprofilaxis y los factores que se asociaron a esta falta de anticoagulación al alta fueron el deterioro cognitivo, la historia de cáncer y los pacientes que conseguían recuperar el ritmo sinusal antes del alta. El refuerzo del CHA2D2-VASc se mostró como una necesidad para mejorar este vacío de tratamiento.