Resum
Objectius: L’objectiu d’aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor del genoll no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut.
Metodologia: S’ha utilitzat el mètode Delphi per assolir el consens en un grup de clínics sobre l’adequació de les proves de diagnòstic per la imatge. Es van convidar 40 clínics de diverses
especialitats (radiòlegs, reumatòlegs, ortopedes, rehabilitadors i metges d’atenció primària) a
participar en l’estudi per puntuar d’1 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l’ús de cinc tecnologies de diagnòstic per imatge en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents en el nostre context, durant tres rondes consecutives.
Resultats: La radiologia simple, la ressonància magnètica i l’ecografia poden ser apropiades en les
diferents situacions clíniques descrites. La tomografia computada i la gammagrafia no es valoren com apropiades en cap dels escenaris proposats.
Conclusions: La radiologia simple és l’exploració indicada en els pacients amb sospita clínica d’artrosi, la ressonància magnètica en lesions meniscals i l’ecografia en lesions d’estructures toves
extraarticulars.
Paraules clau
Dolor de genoll; Diagnòstic per la imatge
Citació recomanada
López-Aguilà S, Almazán C, Surís X, Larrosa M, Galimany J, Pueyo MJ. Dolor de genoll: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge. Barcelona: Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut; 2013.
Audiència
Professionals
Empreu aquest identificador per citar i/o enllaçar aquest document
https://hdl.handle.net/11351/3043Aquest element apareix a les col·leccions següents
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: